El moniato és un tubercle originari de l´Amèrica Llatina, on l´anomenen camote i en algunes zones representa un aliment bàsic en la dieta. Va arribar a Europa al segle XVI i des de llavors el seus conreu i consum s´han extès de manera àmplia. La seva similitud amb la patata és evident, tot i que pels europeus, segurament hauria de dir-se que és aquesta la que s´assimila al moniato, ja que els conqueridors espanyols van entrar en contacte amb ell abans que no pas amb la patata. Vistos amb detall no són poques les diferències entre els dos tubercles. La més evident, però, és la coloració carbassa del moniato i sobretot el seu sabor dolç.
Els tres indrets originaris del moniato són la zona de selva del Perú, Mèxic i Centreamèrica. En aquestes zones, més càlides que les habituals pel conreu de la patata, el moniato hi és cultivat des de fa més de 8.000 anys.
Aspectes nutricionals
Ric en hidrats de carboni, tant complexos com simples, el seu contingut en calories és considerable, tot i que potser menor del que es pot pensar (aproximandament 100 Kcal per 100 grams de producte). El seu contingut en proteïnes és modest i pel que fa als greixos, aquests són pràcticament inexistents.
Es tracta d´un aliment certament interessant des del vessant nutricional. És una bona font de betacarotè (d´aqui el seu color ataronjat) amb uns nivells assimilables als de la pastanaga. També és ric en vitamines E, C i B9 (àcid fòlic).
Gastronomia
El moniato és un producte eminentment de temporada. Durant tota la tardor i primeres setmanes de l´hivern el trobem fàcilment a mercats i botigues. Amb tot, val a dir que els catalans no en som grans consumidors més enllà de la tradició de la castanyada, pels volts de Tots Sants.
Podem preparar-los de diverses maneres, ja sigui al forn, bullits o escalivats si disposem de brases. Poden ser ingredient de pastissos, flams i diversos postres tradicionals, sense oblidar que també poden ser utilitzats en la preparació del massapà per fer panellets. I també són bons per incloure en guisats de carn i plats de pasta. Tradicionalment, es preparaven talment com si fossin patates fregides. Avui hi ha qui en diu xips de moniato. Una autèntica delícia.
Sabíeu que…
El moniato és un aliment reconegut per les autoritats mundials com a eficaç en la lluita contra la desnutrició, per la seva caracterització nutricional, la facilitat de conreu i la bona productivitat.
Màrius Fuertes i Mateu
Font foto:Flickr
| Tweet |
RSS - Posts