Les terres riberenques de la Mediterrània han estat històricament lligades a un producte de composició senzilla, dolç, alimentós i familiar. Elaborat amb productes de la terra, el torró ha representat, de fet no ha deixat de fer-ho, l´aliment capital per a les postres dels àpats vinculats a les festes nadalenques.
D´origen suposadament àrab, la seva significació màxima a nivell gastronòmic rau a casa nostra des de temps reculats. Se´n fan i se´n mengen d´un extrem a l´altre dels Països Catalans, a indrets d´interior i de vora el mar, i al segle XIV el torró era menja reial. L´elaboració sempre s´ha mantingut en l´àmbit de l´alimentació artesana i, tot i les produccions més industrialitzades, encara són del tot habituals les preparacions en petits obradors de pobles i ciutats. Els torrons més tradicionals són elaborats amb ametlla o avellana, mel, sucre i clara d´ou. Amb aquests materials es fan dos tipus de producte, un de textura més tova i granulada amb aspecte marronós-daurat, el popularment conegut torró de xixona, i un altre de marcadament més dur on s´hi toben les ametlles o les avellanes senceres. Aquest darrer tipus sol anar acompanyat amb pa d´àngel que s´adhereix fàcilment al seu tacte lleugerament enganxós, a diferència de l´altre torró, més oliós.
A banda d´aquests dos tipus gairebé imprescindibles, l´evolució i el refinament de l´ofici torronaire ha portat a oferir torrons d´altres tipologies com ara els de massapà amb fruita confitada, crema cremada, xocolata, massapà amb nous, coco, etc.
Aspectes nutricionals
El torró és un producte amb una càrrega energètica elevada, pel què cal consumir-lo de manera moderada, i més en dates en què els àpats són més abundants del que és habitual. Es tracta alhora d´un aliment certament complet ja que aporta tots els tipus de macronutrients, hidrats de carboni, greixos i proteïnes. Cal destacar els greixos insaturats provinents de l´ametlla o l´avellana, amb un gran valor de benefici per a la salut.
Gastronomia
Tot i ser un producte apte per ser menjat en qualsevol època de l´any, el pes cultural en generalitza el seu consum durant les festes de Nadal. Dolç i consistent, configura de manera gairebé protagonista les postres dels dies més assenyalats, amb àpats generosos de productes i de temps. Les sobretaules dilatades solen fer-se al voltant de la safata de torrons, amb un espai per les neules, que ens va proveint de petites dosis de llepolia que ens lliguen a l´acte gastronòmic familiar de ple hivern.
Mentre els més menuts, que ja no solen estar asseguts taula, vénen a pessigar-ne algun tros, els grans podem acompanyar la menja dolça amb el vi de postres, per exemple, de garnatxa o moscatell.
Màrius Fuertes i Mateu
| Tweet |
RSS - Posts