La cervesa és una de les begudes fermentades amb més recorregut històric i amb presència pràcticament a tot el món. Els primers vestigis de la seva existència es remunten al 4000 a.C. i es situen a Mesopotàmia. Al segle II a C. ja es produïa cervesa a la Xina a partir de mill i d´arròs.
Els egipcis li atribuïen un origen diví, era beguda sagrada pels celtes i les Vírgenes del Sol, encarregades de l´alimentació dels Inques peruans, teníen la responsabilitat de mastegar el blat de moro perquè fermentés i esdevingués cervesa. Gràcies als cereals que es cultivaven a cada territori s´aconseguia amb no massa esforç una beguda energètica, agradable i socialitzadora.

Només són quatre els ingredients necessaris per a elaborar la cervesa:

– L´ordi (o bé algun altre cereal). En calen uns 170 grams per cada litre de cervesa produït.
– El llúpol, una planta enfiladissa que es va començar a emprar com a antisèptic a partir del segle XI. Avui té a veure amb l´aroma de la cervesa, l´amargor i l´estabilitat de l´escuma.
– L´aigua. És important que sigui de qualitat i amb una mineralització estable per evitar que malmeni el sabor de la cervesa.
– Els llevats, responsables de la conversió dels sucres del most en alcohol.

L´elaboració de cervesa agrupa una gran diversitat d´estils a partir dels dos tipus bàsics, que són:

– Les anomenades ale o d´alta fermentació, afruitades, aromàticament complexes, intenses i amb cos.
– Les lager o de baixa fermentació, suaus, escumoses i poc intenses de color.

Actualment, als Països Catalans s´elaboren diverses cerveses de manera artesana i gran qualitat, amb mètodes assimilables a les grans cerveses típiques dels països nòrdics i centreeuropeus. Val la pena provar-les.

Aspectes nutricionals

A nivell nutricional les aportacions principals de la cervesa són vitamines del grup B i minerals. L´aportació energètica és considerable degut, sobretot, al contingut d´alcohol.
Val a dir, però, que la seva mala fama com a producte molt calòric no està del tot justificada. Una cervesa de 5º aporta 45 kcal/100 ml. Cas de que sigui sense alcohol ja parlem només de 14 kcal/100 ml.
Això, juntament amb el fet de que no aporta cap tipus de greix, fa de la cervesa un producte del tot compatible amb una dieta equilibrada per a persones adultes sanes.

També cal indicar que un consum responsable de cervesa ajuda a mantenir uns bons nivells de colesterol HDL (colesterol bo) i aporta folats d´alta biodisponibilitat que redueixen el risc d’anèmies. A més, la cervesa té un contingut en sodi molt baix, similar al de l´aigua i molt inferior, per exemple, al de la llet de vaca. Pot estar indicada, doncs, en dietes hiposòdiques.

Gastronomia

Per prendre una cervesa anirà molt bé utilitzar una gerra, una copa o un vas ample de vidre no massa prim per conservar-ne millor la fredor. Cal procurar que aquest vas o copa estiguin freds però no glaçats, ja que això dificulta la formació d´escuma. Una escuma que ha de ser consistent, duradora i cremosa, amb un gruix d´entre un i dos centímetres.

El maridatge amb cervesa no assoleix el nivell qualitatiu i de matís que en el cas del vi. És bo saber que, curiosament, els aliments que pitjor combinen amb els vins acostumen a funcionar bé amb les cerveses. És el cas de les carxofes, els ous, els espàrrecs, el vinagre o l´all. Una casualitat que val la pena aprofitar.
A tall d´exemple alguns aliments i plats aconsellats són els escabetxos, el tomàquet cru, els fumats, els picants, els ous ferrats, les carxofes a la brasa i el peix blau. I per sorprenent que pugui semblar la xocolata negra combina la mar de bé amb les cerveses negres i intenses.

Màrius Fuertes i Mateu

font imatge flickr

Tweet

Etiquetes: cervesera, cerveses, cerveses artesanals

Aquesta entrada va ser publicada el dimecres, 09 maig 2012 a les 9:57 i està arxivada a Cerveses, General. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de la sindicació RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o utilitzar un retroenllaç de la teva web.