La Comissió Europea va inscriure el passat dimecres 5 de març l’Oliva de Mallorca / Oliva Mallorquina / Aceituna de Mallorca / Aceituna Mallorquina en el registre comunitari de denominacions d’origen protegides. Aquest és el darrer pas per al reconeixement oficial de l’oliva autòctona mallorquina que es comercialitza com a oliva de taula verda, verda trencada o negra natural. El Govern de les Illes Balears ha agilitzat els tràmits per aconseguir el reconeixement oficial d’aquesta nova DOP promoguda l’any 2012 a petició de la Cooperativa Agrícola de Sóller.
Les olives collides en la darrera campanya ja sortiran al mercat amb el segell de la nova DOP que empara les olives de taula procedents d’oliveres empeltades en ullastres, majoritàriament conreades en terrasses, fermentades parcialment en salmorra i envasades en recipients de pes net inferior als vuit quilos. Segons el Reglament del Consell Regulador, les olives de Mallorca es poden presentar com a verdes senceres, si es cullen entre principis de setembre i la primera de novembre; verdes trencades, si es cullen en el mateix període però es trenquen amb corrons i s’envasen trempades amb fonoll i pebre de cirereta, originaris de Mallorca, i negres naturals, si es cullen més madures, entre la segona quinzena de desembre i el final de febrer, i es presenten trempades amb Oli de Mallorca.
Actualment, a Mallorca es cullen unes 2.300 tones d’olives cada any, el 97 % de les quals es destinen a tafones per ser transformades en oli i el 3 % restant, entre 60 i 80 tones, es destinen a la venda directa com a Olives de Mallorca, majoritàriament trencades (80 %).
El cultiu de l’olivera a Mallorca, un dels més tradicionals a l’illa, es remunta a l’època preromana. L’estudi d’ADN de l’olivera mallorquina, elaborat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Govern de les Illes balears l’any 2011, demostrà que es tracta d’una varietat autòctona de les més antigues, diferenciada de l’empeltre d’Aragó, amb qualitats organolèptiques pròpies atribuïbles al medi geogràfic. L’oliva mallorquina té una amargor característica, deguda a un contingut de polifenols més elevat que la mitjana de la resta d’olives del mercat, i deixa una particular sensació d’untuositat a la boca, que es deu a l’elevat nivell d’àcids grassos insaturats. La de Mallorca és la segona oliva d’Espanya amb DO després del reconeixement l’any passat de l’oliva aloreña de Màlaga.
Font: Cooperativa Agrícola de Sóller