El Carnestoltes s’inicia amb el dijous gras o dijous llarder i s’acaba el dimarts següent, amb l’enterrament de la sardina. L’endemà és el dimecres de cendra, que marca l’inici de la quaresma.

El dijous gras era costum fer un àpat extraordinari, abundant en carn de porc, ous, llom, botifarra, etc. Al carrer es començaven a veure les primeres disfresses.

La paraula “Carnestoltes” ve del llatí “Carns toldrem”, que significa “privació de carn” i fa referència al període de quaresma, durant el qual no es pot menjar carn i per tant els dies anteriors s’aprofita per menjar tot el que no es podrà menjar després.

Durant els dies de carnestoltes també era molt típic menjar coca de llardons i llaminadures, a Mallorca es menjaven flaons i a Menorca crespellades, semblants als bunyols empordanesos.

El personatge del Carnestoltes es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i un nas llarg, es penjava d’algun paller i després es passejava pel poble i s’acabava cremant o enterrant.

Algunes de les festes de carnaval més emblemàtiques de Catalunya són el Carnaval de Vilanova i la Geltrú declarat Festa d’Interès Turístic Nacional, on el dijous gras té lloc una batalla de merengues; el Carnaval de Solsona, on el protagonista és un ruc (de mentida) que es penja del campanar; o el Carnaval de Reus, on té lloc una multitudinària guerra de tomaques.