Els boscos de muntanya als Pirineus són l´hàbitat bàsic d´aquest bolet. Però també els de les Guilleries, el Montseny i els boscos gironins dels massissos de les Gavarres i l´Ardenya, on en lloc de cep parlem de sureny o ciureny, degut a les alzines sureres sempre presents al costat de roures i castanyers.

Si el temps acompanya i l´estiu no és massa sec, per Sant Joan ja en podem trobar de manera més o menys continuada fins entrada la tardor. El cep és un bolet que pot arribar a fer un pam. Té un peu rabassut i un barret bru d´aspecte vellutat. Tradicionalment molt preuat, ha esdevingut un protagonista clar a la cuina i la gastronomia dels darrers anys.

Aspectes nutricionals

Els bolets es composen principalment d´aigua, micronutrients (vitamines i minerals) i fibra. Són bona font de fòsfor, iode i una substància anomenada ergosterol, que vindria a tenir les funcions en els fongs que desenvolupa el colesterol en els animals. Aquest compost és un precursor de la vitamina D, vitamina afavoridora de l´absorció del calci i, per tant, molt interessant a nivell ossi.

Gastronomia

El valor gastronòmic dels ceps és alt i el seu ús a la cuina ha augmentat considerablement els darrers anys. Es comercialitzen frescos però també assecats, en conserva, congelats o en pols, fet que en fa possible també el consum fora de temporada.

La seva carn és de color blanc i textura ferma, amb un perfum boscà encisador i un sabor pronunciat tot i que lleugerament dolcenc amb matisos de nous i avellanes. Assecats conserven perfectament les seves propietats. Podem menjar-los a la brasa, crus, en plats de carn o arròs, o bé emprar-los com a ingredient per la preparació de salses.

Màrius Fuertes i Mateu

font imatge flickr