L´avellaner és una planta bastant abundant a diferents indrets dels Països Catalans, sobretot en zones d´interior. D´ençà de la segona meitat del segle XIX i a causa de la devastadora plaga de la fil.loxera que eliminà la pràctica totalitat de les extensions de vinya, el cultiu de l´avellana va esdevenir conreu cada cop més habitual com a substitutiu del vinyar perdut.

Si bé es tracta d´un cultiu tradicionalment de secà, des de fa una cinquantena d´anys s´han anat incorporant no pas poques explotacions en terrenys de regadiu. La varietat més treballada és la negreta, seguida d´altres com ara la gironella, la morella i la culplana. La collita té lloc durant la segona meitat de l´estiu i la conservació de les avellanes és bona, no havent-hi cap impediment per al seu consum al llarg de tot l´any.

Les dues àrees de territori amb més abundor d´avellaners són la comarca gironina de la Selva i les comarques tarragonines del Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta. Aquestes darreres constitueixen la DOP Avellana de Reus.

Aspectes nutricionals

L´avellana té un contingut en aigua molt baix, aproximadament del 5%, i un valor energètic certament generós (645 kcal per cada 100 grams). El seu valor nutricional és molt interessant. Ofereix una alta quantitat de greixos insaturats i també fitoesterols, que afavoreixen el manteniment d´uns nivells correctes de colesterol i triglicèrids. Pel que fa a micronutrients presenta quantitats significatives de vitamina E, així com de B1 i B3. Minerals com el calci, el fòsfor i el potassi també hi són presents de manera considerable. Tot això, i també un nivell de sodi baix, fan de les avellanes un aliment del tot indicat per a la salut cardiovascular. Un consum diari d´uns 25 grams de fruits secs es troba dins les recomanacions normals a nivell nutricional.

Finalment cal tenir present que es tracta d´un aliment amb molta capacitat per a proveir-nos d´energia durant l´exercici físic. Per tant, agafar una bosseta d´avellanes quant sortim d´excursió sempre serà una opció a tenir en compte.

Gastronomia

Les avellanes es solen menjar crues o torrades. El seu ús com a ingredient en la cuina dolça és del tot corrent, ja sigui en pastissos, cremes, gelats o bombons. També són emprades per a la preparació de salses per a plats de carn o peix, sense oblidar el seu paper a les picades o per fer un oli d´avellana. Són ingredient en alguns torrons, galetes i carquinyolis, i podem fer-les servir ben picades com a farina dolça per arrebossar. Però potser la manera més simple i clàssica de menjar-les és agafant-ne un grapadet a mitja tarda, acompanyades d´una mica de vi dolç o bé d´un vas de llet en el cas de la mainada.

Màrius Fuertes i Mateu

Font imatge flickr