Sa Pobla a Gràcia

23 gener 2013


Aquest cap de setmana se celebren els foguerons de Sant Antoni a Gràcia, un cap de setmana dedicat a les tradicions de les Illes Balears, organitzat pel CAT (Centre Artesà Tradicionàrius).

Sant Antoni és el sant patró dels pagesos, que segons la tradició es celebra amb els dimonis, correfoc, focs artificials, cants de “ximbomba”, torrada de sobrassada i botifarrons. És la gran festa d’hivern al camp mallorquí.

La festa de sa Pobla a Gràcia té lloc el darrer cap de setmana de gener des de 1993, enguany farà vint anys, quan un mallorquí de Sa Pobla va organitzar la festa als seus fills, que s’havien traslladat a Barcelona per estudiar. Des de llavors s’ha fet popular també a Gràcia, on viuen molts joves de Mallorca que vénen a estudiar.

A partir de dijous 24 ja comencen les activitats, amb música, danses populars mallorquines, degustació de productes típics de les Illes i cercavila amb colles de cultura popular i diables. El punt culminant serà la nit de dissabte amb l’encesa de focs on es torra la llonganissa, botifarra, sobrassada mallorquina o botifarons.

La festa es clourà a la plaça de la Virreina, amb cants, ximbombes i glosadors. No us ho perdeu!

Programa de la festa en pdf


Foguerons de Sant Antoni

16 gener 2013

Ja som a les portes de Sant Antoni, 17 de gener, una de les festes més estimades i celebrades en el territori de parla catalana. Ara bé, sabeu com se celebra gastronòmicament a Mallorca?

Els foguerons omplen tots els carrers i tothom aprofita la festa per sortir al carrer i torrar en companyia d’amics, veïnats o simplement, nouvinguts amb ganes de descobrir la festa. I què és menja? Doncs llonganissa, xulles, llom i botifarrons. Si ja coneixeu la gastronomia illenca sabreu que els botifarrons són molt especiats, les xulles no són les “xulles valencianes” (molts valencians empren aquesta denominació per a referir-se a les costelles) i les llonganisses són vermelles (estan fetes amb la pasta de la sobrassada però són més primes i llargues). Boníssimes!

A banda de la carn per coure, a Sa Pobla s’elaboren i es mengen les espinagades. Es tracta d’una panada farcida d’espinacs (d’aquí el nom) però també pot dur pèsols, bledes, alls tendres i altres tipus de verdures. L’ingredient protagonista és, indiscutiblement, l’anguila (si és de l’albufera de Mallorca, molt millor). La gràcia de l’espinagada és que sigui molt coenta. Per cert, si no sou massa amants de l’anguila, hi ha l’opció de tastar la de llom amb col. També és espectacular!

I quin és el millor companatge per a tot aquest tiberi? Doncs les ximbombades, les gloses, les xeremies i el ball de bot. Us asseguro que gaudir d’una bona llonganissa torrada la revetlla de Sant Antoni amb el so de la ximbomba i les gloses picants és una experiència única. Ara sí, amb l’ajuda de Sant Antoni, us animeu a menjar-vos el dimoni?

Mireia Barquet – Atotallengua.wordpress.com


La Garoinada

15 gener 2013


De les garoines, també anomenades garotes, bogamarins a les Illes o eriçons de mar, se’n menja la carn de color taronja que tenen al seu interior, molt saborosa, rica en proteïnes i sals minerals, ja sigui crua o cuinada de diferents maneres.

Entre els mesos de gener i març, que és el moment en què les garoines estan plenes i la seva pesca no perjudica la seva reproducció, es duu a terme una campanya gastronòmica a Palafrugell anomenada la Garoinada.

Del 18 de gener al 17 de març diversos restaurants del municipi ofereixen les preuades garoines o eriçons de mar com a plat principal en els seus menus. També s’organitzen altres activitats i promocions en el marc d’aquesta campanya.

Trobareu més informació a: www.garoinada.cat


Sorteig d’un Lot de Cerveses artesanes

31 desembre 2012


Per celebrar l’inici del 2013 des de Tastets sortegem un Lot de 6 Cerveses artesanes diferents, un bon regal pel dia de Reis, o perquè el gaudiu vosaltres mateixos.

Per participar és molt fàcil, només cal que us feu amics al facebook de Tastets i poseu el vostre propòsit per aquest 2013 a l’entrada del sorteig.

El dia 3 es farà el sorteig entre tots els participants, i el nom del guanyador es publicarà al facebook.

Feliç 2013!


Canelons

19 desembre 2012


INGREDIENTS (per a 4 persones):

– 16 unitats de pasta de canelons
– 200 gr. de carn de porc
– 200 gr. de carn de pollastre
– 100 gr. de carn de vedella
– Dos fetges de pollastre
– Un tomàquet
– Una ceba
– Una cabeça d´alls
– Dues fulles de llorer
– 150 ml. de vi negre
– Beixamel
– Mantega
– Oli d´oliva
– Sal
– Pebre
– Formatge ratllat

Posem en una cassola la carn amb el tomàquet, la ceba, els alls i el llorer. La posem a rostir. A mitja cocció hi afegim el vi i deixem acabar de coure. Per altra banda, bullim la pasta dels canelons amb aigua abundant, un pols de sal i un raig d´oli d´oliva. Un cop freda estenem les plaques sobre un drap de cuina net perquè s´assequin. Retirem les fulles de llorer del rostit, colem el suc i ho passem tot per la màquina de picar. Un cop tinguem la carn trinxada hi barregem una mica de beixamel. L´anem repartint entre els canelons i els enrotllem. Els posem ordenadament en una safata de forn que haurem untat amb una mica de mantega, els cobrim amb beixamel i hi posem al damunt el formatge ratllat. Amb el forn escalfat a 180-200º els posem a gratinar durant uns 15 minuts, i ja es poden servir.

Font foto: Flickr


El torró

12 desembre 2012


Les terres riberenques de la Mediterrània han estat històricament lligades a un producte de composició senzilla, dolç, alimentós i familiar. Elaborat amb productes de la terra, el torró ha representat, de fet no ha deixat de fer-ho, l´aliment capital per a les postres dels àpats vinculats a les festes nadalenques.

D´origen suposadament àrab, la seva significació màxima a nivell gastronòmic rau a casa nostra des de temps reculats. Se´n fan i se´n mengen d´un extrem a l´altre dels Països Catalans, a indrets d´interior i de vora el mar, i al segle XIV el torró era menja reial. L´elaboració sempre s´ha mantingut en l´àmbit de l´alimentació artesana i, tot i les produccions més industrialitzades, encara són del tot habituals les preparacions en petits obradors de pobles i ciutats. Els torrons més tradicionals són elaborats amb ametlla o avellana, mel, sucre i clara d´ou. Amb aquests materials es fan dos tipus de producte, un de textura més tova i granulada amb aspecte marronós-daurat, el popularment conegut torró de xixona, i un altre de marcadament més dur on s´hi toben les ametlles o les avellanes senceres. Aquest darrer tipus sol anar acompanyat amb pa d´àngel que s´adhereix fàcilment al seu tacte lleugerament enganxós, a diferència de l´altre torró, més oliós.

A banda d´aquests dos tipus gairebé imprescindibles, l´evolució i el refinament de l´ofici torronaire ha portat a oferir torrons d´altres tipologies com ara els de massapà amb fruita confitada, crema cremada, xocolata, massapà amb nous, coco, etc.

Aspectes nutricionals

El torró és un producte amb una càrrega energètica elevada, pel què cal consumir-lo de manera moderada, i més en dates en què els àpats són més abundants del que és habitual. Es tracta alhora d´un aliment certament complet ja que aporta tots els tipus de macronutrients, hidrats de carboni, greixos i proteïnes. Cal destacar els greixos insaturats provinents de l´ametlla o l´avellana, amb un gran valor de benefici per a la salut.

Gastronomia

Tot i ser un producte apte per ser menjat en qualsevol època de l´any, el pes cultural en generalitza el seu consum durant les festes de Nadal. Dolç i consistent, configura de manera gairebé protagonista les postres dels dies més assenyalats, amb àpats generosos de productes i de temps. Les sobretaules dilatades solen fer-se al voltant de la safata de torrons, amb un espai per les neules, que ens va proveint de petites dosis de llepolia que ens lliguen a l´acte gastronòmic familiar de ple hivern.

Mentre els més menuts, que ja no solen estar asseguts taula, vénen a pessigar-ne algun tros, els grans podem acompanyar la menja dolça amb el vi de postres, per exemple, de garnatxa o moscatell.

Màrius Fuertes i Mateu


Sorteig d’un Lot de Nadal

10 desembre 2012


Per a què el tió ens cagui moltes coses aquest Nadal, des de Tastets sortegem un magnífic Lot de productes catalans per alimentar-lo.

Per participar és molt fàcil, només cal que us feu amics al facebook de Tastets i envieu una foto del vostre tió al següent correu-e: comunicacio@tastets.cat. Tastets penjarà cadascuna de les fotos que envieu al facebook. A Tastets fem cagar el tió!

El dia 17 es farà el sorteig entre tots els participants, i el nom del guanyador es publicarà al facebook.

Us animem a participar-hi!


Experiències Gastronòmiques Tastets

28 novembre 2012

tast de cava
S’apropa el Nadal i des de Tastets ja fa temps que estem treballant per oferir-vos les millors propostes gastronòmiques per a què pogueu obsequiar els vostres amics, familiars, treballadors, etc.

Una novetat d’enguany són les Experiències Gastronòmiques Tastets, un obsequi original i diferent als lots de Nadal, dirigit a les empreses.

Es tracta de regalar un Tast i /o Maridatge dels productes que desitgeu (vins i caves, formatges, cerveses artesanes, embotits, etc), al lloc on vosaltres vulgueu, per tal que el gaudeixin tots els treballadors, i conduït per una persona especialista en anàlisi sensorial. Tastets s’encarrega de tota l’organització, a més també hi ha la possibilitat de regalar una Experiencia Gastronòmica Tastets + un estoig amb algun dels productes que s’han tastat.

Trobareu les diferents propostes al nostre Catàleg de Regals Gastronòmics (pdf), a la pàgina 18.


La Ratafia

21 novembre 2012


Acompanyada de mites i llegendes la ratafia perviu com a producte català lligat al calendari i al pes de la tradició. S´elabora a licoreries i cases particulars simbolitzant territori, costum i gastronomia. Des de l´àmbit més rural s´ha extès com a licor autòcton de sobretaula.

La base d´aquest licor la configuren les nous verdes, herbes aromàtiques i remeieres, aiguardent o anís, sucre i aigua. El paper de les herbes és fonamental. La combinació dels seus principis aromàtics, extrets lentament, porta a unes aromes i uns sabors certament atractius. La llista d´herbes, espècies, fruites i flors és llarga. Nou moscada, anís estrellat, canyella, menta, marialluïsa, farigola, sajolida, hisop, sàlvia, clau, romaní, poniol, tarongina, camamilla, herba de Sant Joan, flor de magnòlia i saüc, clau d´espècie, ginebró, pell de taronja… fins a més de vuitanta. Un cop seleccionades es deixen assecar lleugerament i se´n fan trossos. Les nous també són trossejades i, juntament amb les herbes, es posen juntament amb l´aiguardent en garrafes de vidre. Només resta deixar la mescla ben tapada a sol i serena perquè maceri durant quaranta dies.

L´arrelament territorial i cultural de la ratafia als Països Catalans és manifest. La Garrotxa, Osona, l´Empordà, el Gironès, la Selva, el Ripollès, el Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues són zones especialment tocades per la tradició d´aquest licor. A Menorca i a Occitània també en fan i a la Vall d´Aran tenen l´aigua de nodes (aigua de nous). També cal indicar que el Departament d´Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya contempla des del 1998 la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana.

Aspectes nutricionals

Com a licor s´ha de tenir ben present que l´alcohol i el sucre aporten una quantitat molt considerable de calories. Com en el cas de qualsevol beguda que contingui alcohol ha de ser consumida amb moderació, des de la responsabilitat i mai en el cas dels menors. Tampoc se n´aconsella el consum a les dones embarassades.

Gastronomia

Arribada la tardor la ratafia de l´any comença a estar llesta per fer-ne el primer tast i valorar si ja és del nostre gust o bé la volem deixar envellir una mica més. Un cop filtrada ja la podrem posar a les ampolles. Si la comprem bona i feta, òbviament, tota la feina ja haurà anat a compte de l´elaborador.
Fosca, d´un atractiu color de caramel o sucre candi, la ratafia combina una base dolça amb unes notes amargants matisades per tocs delicats d´aromes herbàcies. És bona per prendre-la durant tot l´any acompanyant quatre galetes, un tall de coca i un grapat de fruits secs. Durant l´hivern, presa a temperatura ambient, també fa bones les sobretaules. I quant arriba la calor, un vas ample i un parell de glaçons és tot el que necessitarem per a gaudir-la ajustada a l´època de l´any.

Màrius Fuertes

Font imatge:Flickr


Castanyes torrades

12 novembre 2012


Per aquesta elaboració no es necessita res més que un bon grapat de castanyes fresques. Val a dir que aquesta manera de coure les castanyes és la més tradicional i probablement la que permet aconseguir un sabor i una aroma, diguem-ne, més autèntiques. Ara bé, per poder preparar-les cal disposar d´una llar de foc. De totes maneres, també es poden coure al forn o fins i tot bullides, sense oblidar que les castanyes són un ingredient fantàstic per a fer pastissos i acompanyar guisats i platillos de tardor preparats, per exemple, amb carn de caça.

Abans de coure-les farem un petit tall a cada castanya amb un ganivet per facilitar-ne la cocció i evitar que s´esbardellin. Necessitarem una paella amb el fons foradat (es pot trobar fàcilment al comerç o fins i tot podem agafar-ne una de vella i fer-hi els forats nosaltres mateixos) que permetrà l´accés de la flama directament entre les castanyes.

Preparem el foc amb força flama i ens posarem a la vora un recipient amb aigua freda. Posem un grapat de castanyes a la paella, les esquitxem amb aigua i les posem al foc. Cal anar-les vigilant i de tant en tant donar-hi un tomb alhora que les tornem a esquitxar amb aigua perquè “suïn”. D´aquesta manera aconseguirem que quedin un punt cruixents per fora i ben cuites i toves per l´interior. Quan veiem que estiguin a punt les treiem del foc i les deixem dins una caixa o recipient tapades amb un drap vell. Allà agafaran el darrer punt de cocció i es mantindran calentes per anar-les menjant, si pot ser per berenar i a la vora del foc.