Ingredients:
-Ous
–Tòfona negra
-Oli d´oliva
-Sal
Aquest plat ha de ser fet i menjat. Escalfem oli abundant en una paella. Hi aboquem un o dos ous i amb l´ajut d´una escumadora o una cullera hi anem tirant pel damunt el mateix oli de la cocció. Quan la clara comenci a rossejar per les vores ja podem posar-los al plat. Just després hi ratllem una mica de tòfona pel damunt. No cal res més. L´excel.lència de la simplicitat.
El proper dissabte 23 de febrer té lloc a Amposta (Montsià) la 18a Festa de la carxofa i fins el 24 de març tindran lloc les Jornades Gastronòmiques de la carxofa.
Durant tot el dia hi haurà diferents activitats com un vermut al mercat municipal i venda de productes de la terra; al pavelló firal, mercadet de productes típics com arròs, vi, oli, estris per fer rostides, formatges, embotits, etc., tast de vins, taller de cuina per a nens, degustació de diversos plats cuinats amb carxofa, etc.
Durant les Jornades Gastronòmiques diferents restaurants d’Amposta ofereixen en el seu menú plats amb la carxofa com un dels elements principals.
Si voleu aprofitar la festa per passar un cap de setmana a Amposta alguns allotjaments de la població ofereixen un descompte.
L’objectiu final de la festa és promocionar un dels productes estrella de la terra i les seves possibilitats gastronòmiques.
Més informació a: www.festadelacarxofa.cat
Aquest cap de setmana Arenys de Mar organitza la seva 1a Fira de la Cervesa. En el marc d’aquesta fira, també es presentarà la cervesa artesana La Puntaire d’Arenys.
En total hi haurà 11 parades de cervesa artesana a l’interior de la sala polivalent del C.C. Calisay i 10 parades d’alimentació al pati exterior amb productes com tapes, pizzes, empanades, fruits secs, formatges, embotits o olives per maridar amb la degustació de cerveses.
També hi haurà tallers i actuació de grups en directe.
Lloc: Sala Polivalent del C.C.Calisay.C. Pare Fita, 31 d’Arenys de Mar. L’entrada és gratuïta.
Tot i tractar-se d´un bolet, la tòfona requereix habilitats especials per anar-ne a buscar ja que aquest fong es desenvolupa sota terra. Així doncs, més que la vista ens cal l´olfacte si volem trobar algun exemplar d´aquesta exquisidesa gastronòmica. I és que l´aroma que desprèn és intens i característic. Amb tot, els humans no som els millors exponents olfactius del regne animal, per això històricament els gossos són els millors acompanyants a l´hora d´anar a veure si es cull alguna tòfona. L´ensinistrament de gossos per aquesta tasca forma part de l´ofici de tofonaire.
De forma irregular, color entre gris fosc i negre (a voltes també amb tonalitats violetes) i superfície rugosa, pot arribar a tenir la grandària d´una patata grossa, tot i que de mitjana sol fer al voltant d´uns cinc centímetres. La tòfona negra (Tuber melanosporum) creix sobretot als boscos freds i humits de la Catalunya Central. El seu interior és de carn compacta i color menys intens que a l´exterior, amb unes venes marcades. L´anomenada tòfona d´estiu (Tuber aestivum) té un aspecte similar tot i que el seu exterior està ple de berrugues, i presenta una carn de color entre marronós i negrenc.
Hi ha un tercer tipus de tòfona, encara més escàs que els anteriors, que és la tòfona blanca (Tuber magnatum). No se´n troba als Països Catalans. El seu hàbitat queda reclòs al nord-oest d´Itàlia, principalment al Piemont. També té una forma irregular, però un tacte vellutat i un color ocre d´intensitat mitjana-baixa, més pàl.lid a l´interior. La seva raresa i exquisidesa l´aboca a unes cotitzacions gairebé prohibitives.
Aspectes nutricionals
La tòfona és poc energètica, aporta unes 30 kcal/100 gr. A nivell de micronutrients presenta uns continguts considerables de potassi, coure i magnesi, així com diverses vitamines del grup B.
Gastronomia
La gran fortalesa de les tòfones a nivell gastronòmic són les seves aromes, intenses però d´una subtilesa gairebé indescriptible, que les fa ideals per a ratllar-les i laminar-les finament, gaudint-les plenament ja abans de la seva entrada a la boca.
Les cuines catalana, occitana i italiana han dignificat la tòfona des de temps antics. S´usa pràcticament sense manipulació, sobre el producte cuinat just abans de menjar-lo. També es fa servir per proveir d´excel.lència, per exemple, uns canelons. O bé per perfumar un oli d´oliva o formatge. Fins i tot, si tenim la sort de disposar d´una tòfona que no consumim d´una vegada, podem conservar-la embolicada en paper de cel.lulosa dins un pot de vidre tancat amb uns quants ous. La porositat de la closca d´aquests ens permetrà fer unes truites amb una aroma sorprenent.
Màrius Fuertes i Mateu
Font foto: Flickr
El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma, els 40 dies abans de Pasqua, o també és el dia que finalitza el Carnestoltes i s’enterra la sardina. El “dimecres de cendra” fa referència a la cendra imposada als fidels com a signe de purificació, obtinguda a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior.
L’origen del significat de “l’enterrament de la sardina” es remunta a la darreria del segle passat, quant les famílies sortien aquest dia a berenar a fora i tenien per costum enterrar una sardina coberta per un plat o una cassola en un lloc ben assenyalat perquè l’any següent es pogués trobar. Aquesta sardina sembla ser que es vestia amb faldilles i es lligava d’un pal amb un fil. També era costum trencar alguns dels estris de terrissa o de vidre utilitzats per al berenar i que ja eren vells.
Actualment l’enterrament de la sardina designa en sentit ampli l’enterrament o desaparició del rei carnestoltes, ja que no sempre s’enterra, també es crema. En alguns casos s’enterra el ninot amb una sardina a la boca, potser com una reminiscència de la tradició més antiga.
Font: Costumari català de Joan Amades
Foto: Memòria de barri de la Torrassa
Les coques de sagí, també dites ensaginades, són unes pastes seques, petites i cruixents, de diferents formes, típiques de les Terres de l’Ebre, tot i que també es poden trobar a molts altres llocs dels Països Catalans.
Ingredients:
400 g de sucre
400 g de llard
4 rovells d’ou (o els ous sencers)
800 g de farina
pela de llimona ratllada
Elaboració:
Poseu en un gibrell el llard, els rovells, el sucre i la pela de llimona ratllada. Barregeu-ho bé i aneu-hi afegint la farina a poc a poc, fins que quedi una pasta consistent, ni massa tova ni massa compacta. Poseu la pasta al damunt d’una superfície plana i esteneu-la amb un corró fins a un gruix d’uns 2 cm. Llavors l’aneu tallant amb un motllo de la forma que es vulgui, donant-hi formes de petita coca, mitja lluna, estrella, cor, etc.
Feu-ho coure al forn, a temperatura mitjana. Segons la gruixària, amb 10 o 15 minuts n’hi ha prou.
Un cop cuites, les podeu pintar amb ou o empolsar amb sucre.
I per si no ho sabíeu el sagí o llard és molt ric en vitamina D, nutrient imprescindible per a la salut òssia.
Recepta extreta del llibre: Catalunya per sucar-hi pa, de Jaume Fàbrega.
Font foto: www.comarcarural.com
El Carnestoltes s’inicia amb el dijous gras o dijous llarder i s’acaba el dimarts següent, amb l’enterrament de la sardina. L’endemà és el dimecres de cendra, que marca l’inici de la quaresma.
El dijous gras era costum fer un àpat extraordinari, abundant en carn de porc, ous, llom, botifarra, etc. Al carrer es començaven a veure les primeres disfresses.
La paraula “Carnestoltes” ve del llatí “Carns toldrem”, que significa “privació de carn” i fa referència al període de quaresma, durant el qual no es pot menjar carn i per tant els dies anteriors s’aprofita per menjar tot el que no es podrà menjar després.
Durant els dies de carnestoltes també era molt típic menjar coca de llardons i llaminadures, a Mallorca es menjaven flaons i a Menorca crespellades, semblants als bunyols empordanesos.
El personatge del Carnestoltes es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i un nas llarg, es penjava d’algun paller i després es passejava pel poble i s’acabava cremant o enterrant.
Algunes de les festes de carnaval més emblemàtiques de Catalunya són el Carnaval de Vilanova i la Geltrú declarat Festa d’Interès Turístic Nacional, on el dijous gras té lloc una batalla de merengues; el Carnaval de Solsona, on el protagonista és un ruc (de mentida) que es penja del campanar; o el Carnaval de Reus, on té lloc una multitudinària guerra de tomaques.
INGREDIENTS (per a 4 persones):
– 8 carxofes
– 200 gr. de carn picada de vedella i porc
– 2 tomàquets madurs
– 1 ceba
– 1 llimona
– Oli d´oliva verge
– Sal
– Salsa beixamel
– Formatge ratllat
Sofregim la ceba ratllada en una cassola amb oli. Un cop estigui rossa hi afegim el tomàquet ratllat i deixem sofregir uns instants abans d´incorporar la carn picada. Mentrestant netegem les carxofes llevant-ne les tiges i les fulles més externes. També tallem les puntes. Per evitar que s´oxidin les mullarem amb una mica de llimona.
Quan la carn estigui cuita la reservem i posem les carxofes a bullir en abundant aigua i sal. Un cop cuites, després d´uns 15 o 20 minuts, les retirem del foc i les escorrim. Seguidament les distribuirem en una safata apta per anar al forn, les obrim una mica i les farcim amb la carn picada i el sofregit de ceba i tomàquet.
Hi posem beixamel pel damunt i una mica de formatge ratllat just abans d´entrar-les al forn per escalfar-les i gratinar-les durant uns 10 – 12 minuts.
Font foto: flickr
Menjar carxofes té l´encant de menjar flors. Quan encara són tendres, les flors de la carxofera, dita escarxofera en algunes zones, es recullen per a proveir les taules mediterrànies des de temps ben reculats. Inclosa en el gènere cynara, aquesta planta té el seu origen al sud d´Europa i nord d´Àfrica. Algunes opinions afinen més manifestant que l´origen podria trobar-se a Egipte. En qualsevol cas es tracta d´una planta conreada a les zones més temperades de la terra.
Sembla ser que grecs i romans li atorgaren poders més enllà dels alimentaris, com ara els vinculats amb la seva suposada capacitat afrodisíaca. A Itàlia ja es consumia de manera habitual en el segle XV, i a França, Lluís XIV era reial consumidor d´aquesta planta portada al país per la florentina Catalina de Medici. Per altra banda, espanyols i francesos van introduir la carxofera al continent americà.
Més enllà del seu consum com a hortalissa, la carxofa s´utilitza per a l´elaboració d´un licor, avui pràcticament en desús a casa nostra tot i que prou fàcil de trobar fins no fa més de dues dècades, anomenat Cynar. Es tracta d´una beguda d´aperitiu fet amb herbes aromàtiques i carxofa.
Aspectes nutricionals
Com totes les verdures i hortalisses en general, la carxofa té un contingut calòric baix, d´aproximandament 50 kcal per cada 100 grams de producte. El contingut en greixos és molt baix i el de hidrats de carboni i proteïnes significativament generós en comparació amb les altres verdures. Pel que fa a micronutrients, hi destaquen les vitamines dels grups B i C i diferents minerals com el calci, el ferro, el fósfor i el magnesi. Es trata d´un aliment molt indicat com a protector hepàtic, així com en el cas de les persones amb diabetis, hipertensió i episodis de restrenyiment.
Gastronomia
Pròpia dels mesos d´hivern, hem de comprar les carxofes triant les més arrodonides i compactes. Aquelles que sota una lleugera pressió ofereixin un sonor i característic so cruixent seran les més fresques. Si podem anar-les a comprar de manera assídua al mercat serà ideal, però si no és així procurarem conservar-les en un lloc fresc (pot ser perfectament la nevera si tenim la casa calefactada) i sense netejar-les, tasca que farem just abans de cuinar-les.
La cuina mediterrània conserva la carxofa com un dels seus ingredients de sempre. La versatilitat a la cuina és alta. Es poden preparar crues o cuites, ja siguin bullides, al forn, arrebossades o a la brasa. Les podem farcir de carn, bacallà, samfaina, etc. I també poden ser un dels ingredients a l´hora de preparar un arròs, una pasta o una truita, per exemple. Un cop a taula poden constituir un plat principal o bé l´acompanyament, per exemple, d´una carn. Això sí, en el terreny del maridatge gastronòmic la carxofa no és massa amiga del vi. Podem provar-la amb la cervesa que més ens agradi. De totes maneres, cal no oblidar mai el gust personal que, al meu entendre, ha d´estar per damunt de teories i consells massa generals.
Màrius Fuertes i Mateu
Font foto: flickr
Aquest diumenge comença oficialment la temporada de calçots, amb la gran Festa de la Calçotada que se celebra a Valls, tot i que ja fa setmanes que es poden menjar calçots, ja que la seva collita s’ha avançat enguany.
La Festa de la Calçotada de Valls celebra la seva 32 edició, i s’organitzen un munt d’activitats com Demostracions de coure calçots, Concurs de Salsa de la Calçotada, amb demostracions de com es fa la tradicional salsa, Concurs de menjar calçots, amb l’objectiu de conèixer la xifra màxima de degustació de calçots en un temps determinat, Degustació Popular de la Calçotada, també hi haurà graelles per coure la carn, llonganissa, botifarra per a qui ho desitgi, etc.
La temporada de calçots s’allarga fins el mes d’abril i des de Tastets us anirem informant de totes les calçotades populars que se celebren arreu dels Països Catalans, esperem comptar amb la vostra col·laboració!
Més informació de la Festa de la Calçotada a Valls a: www.cambravalls.cat
Font foto: calsots.com
El Rebost de Tastets és una iniciativa de Tastets®, una empresa catalana que volem posicionar-nos com a marca comercial de distribució on line de productes gastronòmics d’alta qualitat elaborats seguint mètodes tradicionals, amb producció limitada i procedència exclusiva originària dels Països Catalans.
Des de Tastets® volem treballar per potenciar la marca “Països Catalans” associada a la gastronomia de qualitat, artesanal i exclusiva.
WordPress'); */?>
© 2011 Tastets, serveis gastronòmics, SL - Desenvolupament web: 
RSS - Posts