Aprofitant que encara estem dins la temporada de calçots, us presentem una recepta del programa de TV3 Cuines, que combina els calamars amb el gust dolç dels calçots i altres verdures, un plat molt senzill i gustós.
Bon profit
Aprofitant que encara estem dins la temporada de calçots, us presentem una recepta del programa de TV3 Cuines, que combina els calamars amb el gust dolç dels calçots i altres verdures, un plat molt senzill i gustós.
Bon profit
La campanya “Pals i la cuina de l’arròs“, que comença el 3 de març i s’allarga fins el 26 d’abril, ofereix la possibilitat de degustar l’arròs a la cassola a diferents establiments de Pals, cadascun amb el toc particular del seu cuiner.
El cultiu de l’arròs a Pals està documentat des d’època medieval. El clima empordanès és un dels factors favorables per a la qualitat d’aquest arròs, que fa que sigui molt preuat pels restauradors, ja que sempre conserva tot el seu gust i textura.
L’arròs Molí de Pals al web de Tastets.
Imatge de flickr
Amb la calçotada s´eleva a l´alta expressió un aliment bàsic i curull de propietats beneficioses per a la nostra salut. El calçot és una ceba tendra. El va descobrir a les darreries del segle XIX un pagès de Valls conegut com a Xat de Benaiges, conreant de manera especial els brots tendres de les cebes velles. Els plantava mig colgats i els anava protegint amb terra, els calçava, a mida que creixien. El resultat final era un producte blanc, tendríssim i d´una dolçor captivadora.
Avui els mèrits del calçot segueixen intactes. Valls es manté com a indret original i punt de referència, veient reconeguda aquesta condició a nivell oficial des del 1995 quan la Generalitat de Catalunya va aprovar la distinció de qualitat IGP Calçot de Valls. Les comarques que integren la denominació són l´Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.
La manera més tradicional de preparar-los és la calçotada. Des de finals d´hivern fins cap a Setmana Santa és la temporada més habitual. La calçotada és àpat de família i amics, amb gran capacitat per a generar comunió. Els calçots es couen damunt la flama del foc viu, a ser possible llançada per sarments de cep fets llenya. La brasa que quedarà anirà a la perfecció per a coure-hi la carn que, de costum, serveix de segon plat en una calçotada. El pes màgic de l´àpat cuit a terra a vegades es pot arribar a palpar.
La ceba és aigua en aproximadament un 90%. La seva caracterització nutricional passa pel seu contingut en fibra, vitamines i minerals. És bona font de potassi, ferro, calci, magnesi i fòsfor, tot i que tant el calci com el ferro no s´absorbeixen en tanta quantitat quan es troben en aliments vegetals, com quan són presents en làctics i carn respectivament. Pel que fa a les vitamines la major presència és per a les del grup B i més moderadament les vitamines C i E. Amb tot, és el seu contingut en components antioxidants el que fa de la ceba un aliment del tot adient per les seves propietats beneficioses, a les que s´hi poden afegir, com a mínim, les antiinflamatòries, digestives i antial.lèrgiques.
Fer una calçotada és quelcom que es gaudeix tant menjant com preparant-la. Ben repartida hi ha feina per tothom. La configuració bàsica inclou els calçots a raó d´un parell de dotzenes per persona (això sempre fa de mal comptar), carn de xai o botifarra de sal i pebre (dita llonganissa a les comarques tarragonines o botifarra vermella a altres indrets) i postres a base de taronges, merengues, crema i pastisseria al gust. Sense oblidar el vi negre, el cava, el pa rodó i la salsa on hi sucarem de manera més o menys hàbil cada calçot abans d´enfilar-lo cap a la boca. Aquesta salsa té la seva base en el romesco i podríem dir que n´és una variant. De totes maneres les opinions i els matisos al respecte són abundants, a banda de que cadascú prepara la salsa al seu gust. A fi de comptes, d´això es tracta, no?
Girats a la graella un parell de vegades fins que estiguin a punt, conservarem els calçots cuits en paper de diari perquè s´hi mantinguin calents. Embolicats i dins una teula que també ajudarà a que no perdin temperatura, es porten a taula. Cada comensal tindrà el seu pitet que li permetrà gaudir de l´àpat sense haver de patir excessivament per la seva camisa. I poca cosa més. Deixar que l´àpat vagi avançant, sense forçar-lo, renovant el compromís amb la gastronomia més arrelada a casa nostra.
Màrius Fuertes i Mateu
I recordeu que des de Tastets us ho posem fàcil amb l’Assortit Calçotada:calçots, salsa i vi en un sol pack
Des del gener i fins el mes d’abril tenen lloc arreu dels Països Catalans centenars de calçotades, una ocasió excel·lent per combinar gastronomia popular i gaudir de la bona companyia d’amics, familiars, i alhora recuperar una tradició tan nostrada com són les sobretaules després d’un bon àpat.
Heus aquí un breu recull de calçotades:
26 de febrer: Calçotada a Súria. A les 14 h.
La Unió de Botiguers de Súria organitza des de fa uns anys la Calçotada a la nau de ca l’Agut amb dinar i ball.
26 de febrer: Fira de la ceba i el calçot a Vila-sacra.
Amb concurs de menjar calçots i calçotada popular.
26 de febrer: VI calçotada popular al Poble-sec (Barcelona). A les 12 del migdia.
Al Centre Cívic el Sortidor (Plaça del Sortidor, 12)
Preu entrada: 5.50€ per persona.
26 de febrer: Calçotada popular a Ribes de Freser. A les 13:30h.
A la plaça del mercat de Ribes de Freser amb calçots, llonganisseta amb mongetes , beguda i postres. Preu: 10€.
Venda anticipada al Bar Núria o al Cafè de la Plaça de Ribes de Freser.
Més informació aquí
03 de març: VII Calçotada popular de l’Eixample (Barcelona).Tot el dia
Al C/Marina, entre Provença i Mallorca.
Més informació a: www.joveseixample.cat
04 de març: Calçotada popular a Sants (Barcelona).
Organitza: Casal Independentista Jaume Compte.
11 de març: Calçotada popular a Les Corts (Barcelona).
18 de març: Calçotada popular a Igualada. A les 12 del migdia.
Aquesta calçotada té lloc a l’Ateneu Igualadí, organitzada per la penya bonrotllo.cat
De segur que n’hi ha moltes més, feu-nos arribar la vostra calçotada!
font imatge flickr
Des del dia 10 de febrer i fins el dia 19 s’estan celebrant les Jornades Gastronòmiques de l’Escudella i Carn d’Olla a Vic, durant les quals diversos restaurants de Vic ofereixen degustacions d’aquest plat tan tradicional de la nostra gastronomia.
A més, durant el cap de setmana tindran lloc altres activitats com col·loquis, tasts, tallers de cuina, degustacions, mercat de productes…
Tastets serà present a la fira de productes. Us hi esperem!
Podeu consultar el programa de les activitats aquí: osonagastronomia.blogspot.com o podeu descarregar-lo aquí
El 29 de gener passat va tenir lloc a Valls la gran festa de la Calçotada, festa gastronòmica que es ve fent a Valls des de fa uns cent anys, i que porta a molta gent fins a aquesta vila fins ben entrat el mes d’abril.
L’origen dels calçots es remunta a finals del segle XIX, quant un pagès va posar un parell de brots de cebes al foc.
El procés de cultiu dels calçots es fa en dues fases. En la primera fase, se sembra la llavor de la ceba blanca, quan la ceba ha germinat i ha crescut, s’arrenca del terra que l’acollia i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual va creixent.
A mesura que els brots de la ceba van sortint, s’han de “calçar“, és a dir colgar el brot amb terra o substrat per tal que quedi més blanquejat. D’aquí prové el nom de “calçots“.
Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.
Els calçots s’han de degustar cuits al foc i sucats en salsa de calçots, i acostumen a acompanyar-se amb carn, botifarra, carxofes, etc.
I recordeu que des de Tastets us ho posem fàcil amb l’Assortit Calçotada:calçots, salsa i vi en un sol pack
Font imatge Flickr
Amb l’inici de la temporada dels Calçots, des de Tastets us oferim un Assortit Calçotada, un còmode lot que inclou un manat de 25 calçots, dos pots de salsa de calçots i una ampolla de vi Heus negre, del Celler La Vinyeta, de la DO Empordà.
De primer cop d’ull és fàcil detectar una mongeta del ganxet: un gra blanc, brillant, aplanat i fortament corbat. Però la seva peculiaritat no s’acaba en la forma; també el sabor i el seu origen concret la distingeixen d’altres varietats de llegums. Un conjunt de raons per les quals la Comissió Europea ha acceptat incloure la mongeta a la llista d’aliments amb denominació d’origen protegida.
La història de la xocolata és llarga i farcida de dades molt interessants. Més de dos mil.lenis ens separen dels inicis més bàsics d´aquest producte alimentari. Els maies iniciaren un cultiu més o menys organitzat de la planta del cacau, a la que donaven atribucions nutricionals, mitològiques i socials. Pels asteques el cacau era un regal dels deus rebut a través de Quetzalcoatl qui, segons la literatura mitològica, es va fer home per encarnació en el ventre d’una verge.