Arxiu per la categoría: ‘Gastronomia’

La Clotxa de la Terra Alta

diumenge, 10 desembre 2017

clotxa

Clotxa, segons el diccionari normatiu és una closca o bé un clot de poca profunditat.
Doncs bé, lliga perfectament amb la Clotxa de les Terres de l’Ebre, un menjar típic de l’hivern lligat a la tradició rural i a la collita de les olives.

Es tracta d’un pa o mig pa rodó buidat de la seva molla i farcit de nou amb tomatons i alls (tomacons) escalivats, olives negres cuites a la brasa i unes bones arengades passades per la brasa.
És el nostre kebab català sense dubte!

Per fer una ració individual necessitarem:
-2 tomatons de penjar
-3-4 olives negres
-2-3 grans d’all
-1 arengada
-Un bon raig d’oli oliva verge extra

Una vegada ho tenim tot cuit a la brasa, buidem el pa rodó o mig pa de la seva molla. Hi posem els tomatons escalivats dintre el forat. Després hi posem els alls i les olives sense el pinyol. Desfem a encenalls l’arengada.

Ara tenim dues opcions:

1) Posem oli a raig fins a cobrir els elements i tapem el forat amb la molla que hem extret.

2) Desfem la meitat de la molla en petites engrunes de pa i ho barrejem tot dintre el pa rodó. Afegim oli a raig ben abundant, la tradició diu que ha de regalimar l’oli pel colze mentre ens la mengem!

Hi ha clotxes diferents arreu de les Terres de l’Ebre, amb botifarra, veganes,etc. Imaginació al poder!

S’ha d’acompanyar lògicament amb un bon vi de la Terra Alta. A Tastets us recomanem el Mas d’En Pol Barrica del Celler Clua, un negre passat en bota amb un cupatge de garnatxa, sirà, merlot i cabernet sauvignon.

Gaudi-la! O tal com diuen a les Terres de l’Ebre: xaleu-la!

Fira Àpat 2016

dilluns, 03 octubre 2016

El proper cap de setmana té lloc a Barcelona la Fira ÀPAT, una fira professional dels aliments produïts a Catalunya, on els productors i elaboradors de productes catalans poden presentar cada any els seus productes a restaurants, botigues, hotels, vinoteques, distribuïdors i consumidors finals.

Durant els 3 dies que dura la fira hi haurà diverses activitats: presentació i tast de vins, degustacions d’embotits catalans i maridatge amb vins de la terra, elaboració i degustació d’una paella vegana, productes ecològics de la Cerdanya, etc.

L’objectiu final de la fira és impulsar els productes catalans.

Tastets hi serem, presentant els nostres productes que tenim en distribució: galetes de El Rosal, embotits de Puig Fitó, conserves i cremes de Casa Carriot, conserves de El Marge i carquinyolis de Mas Palou, etc.

L’entrada per a particulars costa 5€ els 3 dies si es compra anticipadament.

Fira Àpat 2016
8,9 i 10 d’octubre

Cúpula Events. 5ª planta del Centre Comercial Las Arenas de Barcelona. Pl. Espanya.

Per a més informació: fira-apat.cat

L’orxata

diumenge, 12 juliol 2015


Parlar d´orxata és fer-ho genèricament de la beguda que prové d´ingredients vegetals mòlts i barrejats amb aigua i, habitualment, sucre. Podem trobar-ne d´ametlles, nous, avellanes o bé de diversos cereals, entre altres ingredients. Amb tot, a casa nostra la més popular i abundant és la de xufa o xufla.

Les xufes són petits tubercles d´entre 0,50 i 0,80 grams de pes unitari i amb una llargada d´entre 0,9 i 1,6 centímetres. Morfològicament predominen les del tipus llargueta (més allargades) i les del tipus ametlla (més arrodonides). S´utilitzen per a elaborar, ja sigui de manera artesana, industrial o domèstica una orxata amb bona capacitat nutritiva i refrescant. Val a dir que les xufes també es poden prendre com a fruits secs. De fet, segons el filòsof grec Teofrast, les xufes eren unes preuades postres a l´antic Egipte.

Des de l´any 1995 la Denominació d´Origen Xufa de València vetlla per la qualitat i protegeix la xufa produïda tradicionalment a diferents municipis de la zona.

Aspectes nutricionals

L´orxata és una beguda considerablement energètica feta amb ingredients vegetals. Presenta un bon contingut en àcids grassos saludables, així com un contingut alt en midó i aminoàcids. A nivell de micronutrients és rica en fòsfor, calci, magnesi, potassi i ferro. Per altra banda, el seu contingut en sodi és baix, fet que la pot fer del tot apta en el cas de les persones hipertenses.

La seva caracterització nutricional i la seva digestibilitat fan de l´orxata un aliment molt escaient per a la mainada, les persones grans i els esportistes.

Gastronomia

Podem beure l´orxata a qualsevol època de l´any, tot i que potser a ple hivern no és tan habitual. Ben fresca és molt saborosa i plaent a qualsevol hora. Fins i tot pot ser un berenar ben saludable. També pot servir com a ingredient per a fer gelats.

Cal tenir present que si la preparem nosaltres a casa o la comprem fresca hem de conservar-la a la nevera i procurar de consumir-la durant les següents 24 hores. En el cas de les orxates envasades la seva durabilitat és major degut als tractaments tèrmics de conservació que se´ls ha aplicat.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto:Flickr

El cava

dijous, 19 desembre 2013


El cava és un dels productes amb més càrrega identitària als Països Catalans. Es tracta d´un vi escumós elaborat pel mètode tradicional o champenoise, a partir del qual i mitjançant una segona fermentació es genera gas carbònic d´origen endogen. Aquest gas, que en altres tipus de vins és afegit, és perceptible sensorialment i forma escuma en abocar el cava a la copa.

Les principals varietats de raïm emprades en l´elaboració del cava són macabeu, xarel.lo, parellada i chardonnay. Per als rosats són monastrell, garantxa, trepat i pinot noir. És dins l´ampolla definitiva on es produeix la fermentació que dóna el carbònic i on també es desenvolupa la criança que ajudarà a caracteritzar aromàticament i gustativament el producte final. El temps mínim de criança és de 9 mesos. Quan aquest període és igual o superior als 15 mesos parlem de caves reserva, i a partir dels 30 ja tenim caves gran reserva.

Just a la part final del procés és quan té lloc el degollament per eliminar els pòsits i afegir l´anometat licor d´expedició, una mescla de vi i sucre que tipificarà el producte final amb les denominacions que tothom coneix sobradament:

Brut natural: Sense sucre afegit.
Brut: Fins a 15 gr. de sucre per litre.
Sec: Entre 15 i 30 gr./l.
Semi sec: Entre 30 i 50 gr./l.
Dolç: Més de 50 gr./l.

Aspectes nutricionals

El cava té una composició molt similar a la de qualsevol altre vi, amb la principal diferència del gas carbònic. El component majoritari és l´aigua en un 85% aproximadament, seguit de l´alcohol (11-12%) i una tirallonga de components com ara sucres, àcids, sals minerals, algunes vitamines i compostos fenòlics. La major part de l´aportació energètica prové de l´alcohol i el sucre, representant unes 65 kcal per cada 100 ml.

Un consum moderat en el cas de les persones adultes sanes és perfectament compatible amb una dieta equilibrada. En el cas de les dones embarassades, com passa amb totes les begudes alcohòliques, cal evitar-ne el consum.

Gastronomia

La millor copa per a degustar-lo és la de tipus flauta, de vidre fi, incolor i sense gravats ni incrustacions decoratives. Demana ser consumit a una temperatura baixa, però no massa. Per sota dels 6ºC les papil.les gustatives perden gran part de la seva sensibilitat, no sent possible detectar bona part de les sensacions més subtils. Moltes notes de sabor i aroma passaran desapercebudes, restant principalment la fredor com a única percepció. La recomanació és, doncs, no refredar el cava per sota dels 5 o 6 graus prenent el més jove sempre a una temperatura lleugerament inferior als més envellits, que es podran degustar a la perfecció entre els 8 i els 9 graus. Per a refredar-lo el deixarem unes hores a la nevera o bé posarem l´ampolla dins una glaçonera amb gel i aigua.

El cava és un vi apte per fer un àpat de principi a fi. Els més joves, frescos, acíduls, pàl.lids, van a la perfecció per als aperitius i entrants. Els de més edat, complexes, intensos, amb la bombolla fina però sempre persistent, acompanyen plats més consistents com ara les carns rostides o bé uns canelons. A l´hora de les postres els caves semi secs i dolços són els grans aliats. I no oblidem la sublim senzillesa d´una llesca de pa amb tomàquet amb una mica d´embotit, formatges o carn a la brasa, al costat d´una copa del cava que més ens agradi.

Sabíeu que…

Hem de guardar les ampolles de cava en posició vertical, i no pas tombades. Diferents estudis han demostrat que es conserva més bé i manté millor les seves propietats si mantenim l´ampolla dreta. Alguns elaboradors ja ho aconsellen explícitament als seus clients.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto: Flickr

Els moniatos

dimarts, 26 novembre 2013


El moniato és un tubercle originari de l´Amèrica Llatina, on l´anomenen camote i en algunes zones representa un aliment bàsic en la dieta. Va arribar a Europa al segle XVI i des de llavors el seus conreu i consum s´han extès de manera àmplia. La seva similitud amb la patata és evident, tot i que pels europeus, segurament hauria de dir-se que és aquesta la que s´assimila al moniato, ja que els conqueridors espanyols van entrar en contacte amb ell abans que no pas amb la patata. Vistos amb detall no són poques les diferències entre els dos tubercles. La més evident, però, és la coloració carbassa del moniato i sobretot el seu sabor dolç.

Els tres indrets originaris del moniato són la zona de selva del Perú, Mèxic i Centreamèrica. En aquestes zones, més càlides que les habituals pel conreu de la patata, el moniato hi és cultivat des de fa més de 8.000 anys.

Aspectes nutricionals

Ric en hidrats de carboni, tant complexos com simples, el seu contingut en calories és considerable, tot i que potser menor del que es pot pensar (aproximandament 100 Kcal per 100 grams de producte). El seu contingut en proteïnes és modest i pel que fa als greixos, aquests són pràcticament inexistents.

Es tracta d´un aliment certament interessant des del vessant nutricional. És una bona font de betacarotè (d´aqui el seu color ataronjat) amb uns nivells assimilables als de la pastanaga. També és ric en vitamines E, C i B9 (àcid fòlic).

Gastronomia

El moniato és un producte eminentment de temporada. Durant tota la tardor i primeres setmanes de l´hivern el trobem fàcilment a mercats i botigues. Amb tot, val a dir que els catalans no en som grans consumidors més enllà de la tradició de la castanyada, pels volts de Tots Sants.

Podem preparar-los de diverses maneres, ja sigui al forn, bullits o escalivats si disposem de brases. Poden ser ingredient de pastissos, flams i diversos postres tradicionals, sense oblidar que també poden ser utilitzats en la preparació del massapà per fer panellets. I també són bons per incloure en guisats de carn i plats de pasta. Tradicionalment, es preparaven talment com si fossin patates fregides. Avui hi ha qui en diu xips de moniato. Una autèntica delícia.

Sabíeu que…

El moniato és un aliment reconegut per les autoritats mundials com a eficaç en la lluita contra la desnutrició, per la seva caracterització nutricional, la facilitat de conreu i la bona productivitat.

Màrius Fuertes i Mateu
Font foto:Flickr

El vermut

dijous, 26 setembre 2013


El vermut és alhora un acte gastronòmic i un producte agroalimentari. Quan fem el vermut ens acompanyem de persones amb les que ens sentim a gust i compartim, just abans de l´àpat, aliments petits, senzills, característics, fins i tot capriciosos. Un d´aquests acostuma a ser la beguda que dóna nom a l´acte, el vermut.

Es tracta d´un vi dels que es coneixen com aromatitzats. S´elabora prenent com a base vins blancs que es tracten amb un procés d´aromatització per maceració, emprant plantes i herbes aromàtiques amb potencialitats organolèptiques molt diverses, tot i que hi prevalen les que incorporen caràcters més o menys amargs, sempre relacionats amb la capacitat aperitiva, és a dir, aquella que estimula la secreció gàstrica i obre la gana.

El nom vermut (i el propi producte) sembla que nasqué l´any 1786 quan el clergue torinès Antonio Benedetto Carpano, el va escollir adaptant-lo del mot alemany wermut emprat per a denominar un beure aromatitzat amb artemísia, amb una història que sembla remuntar-se a l´època hipocràtica (s. V a.C.).

Entre les herbes incorporades durant l´elaboració del vermut s´hi poden trobar l´esmentada artemísia, coriandre, quinina, camamilla, clau d´olor, genciana, gingebre, ruibarbre, vainilla, arrel de lliri, … i fins a més de 150 plantes diferents. A la part sud dels Alps s´hi troba una excel.lent oferta d´aquest tipus d´herbes, fet que va poder provocar l´origen d´aquest vi a la zona del Piemont.

El procés de maceració del vi amb les plantes pot durar de sis mesos fins a més de dotze i la graduació alcohòlica final sol trobar-se entre els 15 i els 18 graus, tot i que en alguns casos pot arribar als 21. La tipologia bàsica del vermut distingeix entre el blanc, el roig i el sec.

Aspectes nutricionals

Des del punt de vista nutricional el vermut aporta principalment calories i sucres, a banda de petites quantitats de micronutrients. Com tota beguda amb contingut alcohòlic cal prendre´l sempre en petites quantitats i de manera responsable, evitant-ne el consum en el cas dels infants i adolescents, així com en dones embarassades o en situació d´alletament.

Gastronomia

El vermut es prepara normalment sol, amb un parell de glaçons que en rebaixaran la sensació alcohòlica i en milloraran l´aspecte refrescant, o bé amb una mica d´aigua mineral carbònica o sifó.

Fer l´aperitiu (o fer el vermut) avui ha passat a tenir la condició gairebé d´excepcional. Només en grans celebracions i prenent categoria gairebé de primer plat, sembla que hi ha llicència per executar un acte gastronòmic tan particular. Però fins no fa gaire temps era de pràctica diària. A peu dret, amb productes senzills, breu, distès i en companyia, servia d´enllaç entre la feina matinal i l´àpat de migdia, com per proveir del relaxament necessari per a l´hora de menjar, mentre s´acabaven de coure les menges que constituirien el dinar. Ara les presses i un món global s´entesten en fer-nos anar cap a una altra direcció.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto: La Vanguardia

El tomàquet de Montserrat

dimecres, 24 juliol 2013


A ple estiu, quan la calor s´ensenyoreix i fa de la canícula una vivència diària, hom busca petits recessos de plaer que gratifiquin davant les llargues hores d´insolació permanent. Abans, a pagès, cap al tard sortien masovers i senyors a parar la fresca i solien anar a l´hort a regar-lo o, simplement, a contemplar-lo. Era un dels petits plaers diaris de l´estiu, com ho eren els punts vermells i rosats que sobresortien de la frondositat verda. Els tomàquets són delícies refrescants i saboroses.

El tomàquet pertany a la família de les solanàcies, com la patata, el pebrot o l´albergínia. La planta és originària del nord-oest d´Amèrica del Sud, a la zona de Perú i Equador. Va ser, però, a Mèxic on sembla que la tomaquera es va convertir en una planta domèstica, abans no hi arribessin els conqueridors espanyols. Els asteques anomenaven xitomatl al seu fruit, que vindria a dir quelcom com ara “fruit amb melic”. Al segle XVI la planta va arribar a Europa, tot i que encara va trigar gairebé dos segles a cultivar-se de manera habitual. Des de llavors, el tomàquet ha esdevingut un ingredient bàsic a la cuina de les ribes mediterrànies i a la catalana en particular.

De les diferents varietats que es planten a casa nostra, una de les més preuades és el tomàquet de montserrat. Es tracta d´una varietat delicada, amb una coloració rosada i de baixa productivitat. De mida grossa, presenta una superfície externa ondulada i arrodonida. L´interior és força buit i ofereix una polpa carnosa, amb un sabor molt fruitós, dolcenc i refrescant.


Aspectes nutricionals

El tomàquet és un aliment poc calòric degut a que el seu component majoritari és l´aigua. És a nivell de micronutrients on es troben els aspectes remarcables des del vessant nutricional. L´alt contingut en vitamines, minerals i fibra és el seu valor principal, oferint també un efecte antioxidant remarcable gràcies als carotens i les vitamines E i C.

Gastronomia

El millor moment del tomàquet de montserrat és a l´estiu, tot i que podem començar-lo a trobar cap al maig i fins arribat l´octubre. Això afavoreix, juntament amb la seva caracterització a nivell de sabor i textura, que el seu consum sigui habitualment en cru. Podríem dir que el seu estat gastronòmic ideal és l´amanida, a poder ser, ben simple, on el tomàquet no perdi ni un punt de protagonisme. Podem llescar-lo a rodanxes o bé tallar-lo a llunes, distribuir-lo damunt d´un plat o d´una safata i deixar-hi caure unes escames de sal, just abans de dibuixar-hi un bon raig d´oli d´oliva verge pel damunt. Res més. Aquesta és la base imprescindible. Llavors, si volem, podem allargar el plaer amb una mica de ceba també amanida o una anxova confitada.

Això sí, sempre que es tingui l´oportunitat, l´experiència gastronòmica ja podem fer-la començar anant a collir els tomàquets a l´hort i olorant l´aroma gairebé màgic que desprenen les tomaqueres quan en freguem lleugerament les fulles al nostre pas.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto: Gastroteca.cat

Tast de Formatges artesans

dijous, 06 juny 2013


Us convidem el proper dijous 13 de juny, al Tast de formatges dels Països Catalans a l’Espai de Vilaweb.

Amb aquest taller de tast volem apropar als amants dels bons formatges a la gran varietat de tipus de formatges que avui s’elaboren a casa nostra. De pasta tova o bé dura, més joves o curats, dels tipus més tradicionals als més innovadors. També s’exposaran tots els consells pràctics per a preparar i gaudir d’una bona taula de formatges. Com conservar-los, com tallar-los i en quin ordre tastar-los són els tres primers consells a descobrir.
Es tastaran 10 formatges diferents de vaca, ovella i cabra elaborats arreu del país (Morella, Catí, Ciutadella. Adrall, Sort i Clua de Meià) acompanyats de vi blanc i vi negre jove segons s’escaigui més al tipus de formatge.

Aquest tast anirà a càrrec de Màrius Fuertes, enòleg i especialista en anàlisi sensorial alimentaria.

Les places són limitades, per això cal reservar plaça amb antelació enviant un correu-e a info@tastets.cat o trucant al 93 297 90 08. Teniu temps fins el dimarts dia 11. El tast es pagarà el mateix dia del tast.

Tast de formatges
Dia: Dijous 13 de juny de 2013
Hora: 20.15 h del vespre. Durada: 90′ aprox.
Lloc: seu de Vilaweb C. Ferlandina 43 baixos,Barcelona.
Preu: 15 € (públic general)
Preu amics de Tastets i membres de més Vilaweb: 6 €
Tots els clients i amics de Tastets al facebook gaudiran del preu especial de 6 €.

Verat escabetxat

dilluns, 03 juny 2013

INGREDIENTS:

-1 kg de verats frescos
-Una cabeça d´alls
-Un manat d´herbes aromàtiques (farigola, llorer, fonoll,…)
-80 ml de vinagre
-½ litre d´oli d´oliva verge
-Pebre vermell dolç
-Una mica de farina

Eliminem el cap i la tripa dels verats i els tallem a rodelles d´uns tres o quatre dits de gruix. Les enfarinem i les fregim lleugerament en oli. Apartem el peix i sofregim l´all tallat petit. Tot seguit hi aboquem l´oli restant, les herbes, el vinagre i una culleradeta de pebre vermell. Ho fem coure durant uns 5 minuts. Seguidament ho aboquem damunt els trossos de verat que haurem posat, a ser possible, en una cassola de terrissa.

Aquest verat pot menjar-se tebi o bé a temperatura ambient. A l´estiu, si el guardem a la nevera, cal pensar en treure´l una estona abans de consumir-lo per eliminar-ne l´excés de fredor. L´escabetx és un sistema de conservació del peix històric, fet pel què podem preparar-ne una quantitat més o menys gran amb la tranquil.litat que es conservarà ben bé durant una setmana.

Font foto: Flickr

El peix blau

divendres, 24 maig 2013

Una coloració externa entre blavosa i grisosa que el fa pràcticament invisible pels depredadors és la causa de la denominació genèrica d´aquest tipus de peix, abundant a les aigües dels Països Catalans i altament preuat per les seves propietats de benefici nutricional.

La diferència més significativa entre el peix blau i el peix blanc és el contingut en greix, clarament superior en el primer. Mentre el peix blanc aporta greixos en un percentatge inferior al 4-5%, el blau arriba a disposar-ne en alguns casos fins a l´11%. La quantitat de greixos varia segons l´època de l´any, trobant-se en el nivell més elevat durant els mesos d´estiu, des del juny fins ben bé el setembre. Cal indicar que aquest alt contingut de greix fa el peix blau especialment saborós.

La Generalitat de Catalunya estableix la possibilitat d´atorgar la Marca Q a diverses espècies de peix blau, en concret la sardina, el verat, el seitó,el bis, la boga i el sorell.

Aspectes nutricionals

El peix blau és una bona font de proteïnes i greixos insaturats de gran benefici a nivell nutricional, especialment omega-3. Aquests àcids grassos ajuden a reduir els nivells de triglicèrids a la sang i la pressió arterial, participant en la millora de la salut cardiovascular.

Pel que fa a micronutrients aquest tipus de peix conté diversos minerals (ferro, fòsfor, iode, calci i magnesi), així com vitamines A, B12 i D. Aquesta darrera és d´especial importància per la seva participació en la fixació del calci als ossos i el seu paper protector a nivell immunitari.

Incorporar el peix blau a la dieta un mínim de dues vegades per setmana és del tot recomanable.

Gastronomia

Els peixos blaus més habituals a la cuina de casa nostra són el verat, la sardina, la tonyina i el seitó. Un cop cuits presenten una carn més fosca que la del peix blanc, de textura una mica menys fina i sabor més intens.

Es poden preparar a la planxa, bullits, al forn, a la brasa, en escabetx, lleugerament enfarinats i fregits, arrebossats,… Sense oblidar que, a banda de constituir fantàstics segons plats també poden formar part d´un arròs o una pasta. El seitó curat i conservat en salaó es converteix en la preuada anxova que es manté d´un any per altre i és un bon aperitiu, un acompanyament per la verdura o els llegums bullits i un gran element per posar al damunt d´una llesca de pa amb tomàquet, sempre amanida amb oli d´oliva extra verge.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto: Flickr