Acompanyada de mites i llegendes la ratafia perviu com a producte català lligat al calendari i al pes de la tradició. S´elabora a licoreries i cases particulars simbolitzant territori, costum i gastronomia. Des de l´àmbit més rural s´ha extès com a licor autòcton de sobretaula.

La base d´aquest licor la configuren les nous verdes, herbes aromàtiques i remeieres, aiguardent o anís, sucre i aigua. El paper de les herbes és fonamental. La combinació dels seus principis aromàtics, extrets lentament, porta a unes aromes i uns sabors certament atractius. La llista d´herbes, espècies, fruites i flors és llarga. Nou moscada, anís estrellat, canyella, menta, marialluïsa, farigola, sajolida, hisop, sàlvia, clau, romaní, poniol, tarongina, camamilla, herba de Sant Joan, flor de magnòlia i saüc, clau d´espècie, ginebró, pell de taronja… fins a més de vuitanta. Un cop seleccionades es deixen assecar lleugerament i se´n fan trossos. Les nous també són trossejades i, juntament amb les herbes, es posen juntament amb l´aiguardent en garrafes de vidre. Només resta deixar la mescla ben tapada a sol i serena perquè maceri durant quaranta dies.

L´arrelament territorial i cultural de la ratafia als Països Catalans és manifest. La Garrotxa, Osona, l´Empordà, el Gironès, la Selva, el Ripollès, el Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues són zones especialment tocades per la tradició d´aquest licor. A Menorca i a Occitània també en fan i a la Vall d´Aran tenen l´aigua de nodes (aigua de nous). També cal indicar que el Departament d´Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya contempla des del 1998 la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana.

Aspectes nutricionals

Com a licor s´ha de tenir ben present que l´alcohol i el sucre aporten una quantitat molt considerable de calories. Com en el cas de qualsevol beguda que contingui alcohol ha de ser consumida amb moderació, des de la responsabilitat i mai en el cas dels menors. Tampoc se n´aconsella el consum a les dones embarassades.

Gastronomia

Arribada la tardor la ratafia de l´any comença a estar llesta per fer-ne el primer tast i valorar si ja és del nostre gust o bé la volem deixar envellir una mica més. Un cop filtrada ja la podrem posar a les ampolles. Si la comprem bona i feta, òbviament, tota la feina ja haurà anat a compte de l´elaborador.
Fosca, d´un atractiu color de caramel o sucre candi, la ratafia combina una base dolça amb unes notes amargants matisades per tocs delicats d´aromes herbàcies. És bona per prendre-la durant tot l´any acompanyant quatre galetes, un tall de coca i un grapat de fruits secs. Durant l´hivern, presa a temperatura ambient, també fa bones les sobretaules. I quant arriba la calor, un vas ample i un parell de glaçons és tot el que necessitarem per a gaudir-la ajustada a l´època de l´any.

Màrius Fuertes

Font imatge:Flickr