El vermut és alhora un acte gastronòmic i un producte agroalimentari. Quan fem el vermut ens acompanyem de persones amb les que ens sentim a gust i compartim, just abans de l´àpat, aliments petits, senzills, característics, fins i tot capriciosos. Un d´aquests acostuma a ser la beguda que dóna nom a l´acte, el vermut.
Es tracta d´un vi dels que es coneixen com aromatitzats. S´elabora prenent com a base vins blancs que es tracten amb un procés d´aromatització per maceració, emprant plantes i herbes aromàtiques amb potencialitats organolèptiques molt diverses, tot i que hi prevalen les que incorporen caràcters més o menys amargs, sempre relacionats amb la capacitat aperitiva, és a dir, aquella que estimula la secreció gàstrica i obre la gana.
El nom vermut (i el propi producte) sembla que nasqué l´any 1786 quan el clergue torinès Antonio Benedetto Carpano, el va escollir adaptant-lo del mot alemany wermut emprat per a denominar un beure aromatitzat amb artemísia, amb una història que sembla remuntar-se a l´època hipocràtica (s. V a.C.).
Entre les herbes incorporades durant l´elaboració del vermut s´hi poden trobar l´esmentada artemísia, coriandre, quinina, camamilla, clau d´olor, genciana, gingebre, ruibarbre, vainilla, arrel de lliri, … i fins a més de 150 plantes diferents. A la part sud dels Alps s´hi troba una excel.lent oferta d´aquest tipus d´herbes, fet que va poder provocar l´origen d´aquest vi a la zona del Piemont.
El procés de maceració del vi amb les plantes pot durar de sis mesos fins a més de dotze i la graduació alcohòlica final sol trobar-se entre els 15 i els 18 graus, tot i que en alguns casos pot arribar als 21. La tipologia bàsica del vermut distingeix entre el blanc, el roig i el sec.
Aspectes nutricionals
Des del punt de vista nutricional el vermut aporta principalment calories i sucres, a banda de petites quantitats de micronutrients. Com tota beguda amb contingut alcohòlic cal prendre´l sempre en petites quantitats i de manera responsable, evitant-ne el consum en el cas dels infants i adolescents, així com en dones embarassades o en situació d´alletament.
Gastronomia
El vermut es prepara normalment sol, amb un parell de glaçons que en rebaixaran la sensació alcohòlica i en milloraran l´aspecte refrescant, o bé amb una mica d´aigua mineral carbònica o sifó.
Fer l´aperitiu (o fer el vermut) avui ha passat a tenir la condició gairebé d´excepcional. Només en grans celebracions i prenent categoria gairebé de primer plat, sembla que hi ha llicència per executar un acte gastronòmic tan particular. Però fins no fa gaire temps era de pràctica diària. A peu dret, amb productes senzills, breu, distès i en companyia, servia d´enllaç entre la feina matinal i l´àpat de migdia, com per proveir del relaxament necessari per a l´hora de menjar, mentre s´acabaven de coure les menges que constituirien el dinar. Ara les presses i un món global s´entesten en fer-nos anar cap a una altra direcció.
Màrius Fuertes i Mateu
Font foto: La Vanguardia
| Tweet |
Etiquetes: gastronomia, vins
RSS - Posts