L’orxata


Parlar d´orxata és fer-ho genèricament de la beguda que prové d´ingredients vegetals mòlts i barrejats amb aigua i, habitualment, sucre. Podem trobar-ne d´ametlles, nous, avellanes o bé de diversos cereals, entre altres ingredients. Amb tot, a casa nostra la més popular i abundant és la de xufa o xufla.

Les xufes són petits tubercles d´entre 0,50 i 0,80 grams de pes unitari i amb una llargada d´entre 0,9 i 1,6 centímetres. Morfològicament predominen les del tipus llargueta (més allargades) i les del tipus ametlla (més arrodonides). S´utilitzen per a elaborar, ja sigui de manera artesana, industrial o domèstica una orxata amb bona capacitat nutritiva i refrescant. Val a dir que les xufes també es poden prendre com a fruits secs. De fet, segons el filòsof grec Teofrast, les xufes eren unes preuades postres a l´antic Egipte.

Des de l´any 1995 la Denominació d´Origen Xufa de València vetlla per la qualitat i protegeix la xufa produïda tradicionalment a diferents municipis de la zona.

Aspectes nutricionals

L´orxata és una beguda considerablement energètica feta amb ingredients vegetals. Presenta un bon contingut en àcids grassos saludables, així com un contingut alt en midó i aminoàcids. A nivell de micronutrients és rica en fòsfor, calci, magnesi, potassi i ferro. Per altra banda, el seu contingut en sodi és baix, fet que la pot fer del tot apta en el cas de les persones hipertenses.

La seva caracterització nutricional i la seva digestibilitat fan de l´orxata un aliment molt escaient per a la mainada, les persones grans i els esportistes.

Gastronomia

Podem beure l´orxata a qualsevol època de l´any, tot i que potser a ple hivern no és tan habitual. Ben fresca és molt saborosa i plaent a qualsevol hora. Fins i tot pot ser un berenar ben saludable. També pot servir com a ingredient per a fer gelats.

Cal tenir present que si la preparem nosaltres a casa o la comprem fresca hem de conservar-la a la nevera i procurar de consumir-la durant les següents 24 hores. En el cas de les orxates envasades la seva durabilitat és major degut als tractaments tèrmics de conservació que se´ls ha aplicat.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto:Flickr

Etiquetes:

Deixa una resposta