Menjar carxofes té l´encant de menjar flors. Quan encara són tendres, les flors de la carxofera, dita escarxofera en algunes zones, es recullen per a proveir les taules mediterrànies des de temps ben reculats. Inclosa en el gènere cynara, aquesta planta té el seu origen al sud d´Europa i nord d´Àfrica. Algunes opinions afinen més manifestant que l´origen podria trobar-se a Egipte. En qualsevol cas es tracta d´una planta conreada a les zones més temperades de la terra.
Sembla ser que grecs i romans li atorgaren poders més enllà dels alimentaris, com ara els vinculats amb la seva suposada capacitat afrodisíaca. A Itàlia ja es consumia de manera habitual en el segle XV, i a França, Lluís XIV era reial consumidor d´aquesta planta portada al país per la florentina Catalina de Medici. Per altra banda, espanyols i francesos van introduir la carxofera al continent americà.
Més enllà del seu consum com a hortalissa, la carxofa s´utilitza per a l´elaboració d´un licor, avui pràcticament en desús a casa nostra tot i que prou fàcil de trobar fins no fa més de dues dècades, anomenat Cynar. Es tracta d´una beguda d´aperitiu fet amb herbes aromàtiques i carxofa.
Aspectes nutricionals
Com totes les verdures i hortalisses en general, la carxofa té un contingut calòric baix, d´aproximandament 50 kcal per cada 100 grams de producte. El contingut en greixos és molt baix i el de hidrats de carboni i proteïnes significativament generós en comparació amb les altres verdures. Pel que fa a micronutrients, hi destaquen les vitamines dels grups B i C i diferents minerals com el calci, el ferro, el fósfor i el magnesi. Es trata d´un aliment molt indicat com a protector hepàtic, així com en el cas de les persones amb diabetis, hipertensió i episodis de restrenyiment.
Gastronomia
Pròpia dels mesos d´hivern, hem de comprar les carxofes triant les més arrodonides i compactes. Aquelles que sota una lleugera pressió ofereixin un sonor i característic so cruixent seran les més fresques. Si podem anar-les a comprar de manera assídua al mercat serà ideal, però si no és així procurarem conservar-les en un lloc fresc (pot ser perfectament la nevera si tenim la casa calefactada) i sense netejar-les, tasca que farem just abans de cuinar-les.
La cuina mediterrània conserva la carxofa com un dels seus ingredients de sempre. La versatilitat a la cuina és alta. Es poden preparar crues o cuites, ja siguin bullides, al forn, arrebossades o a la brasa. Les podem farcir de carn, bacallà, samfaina, etc. I també poden ser un dels ingredients a l´hora de preparar un arròs, una pasta o una truita, per exemple. Un cop a taula poden constituir un plat principal o bé l´acompanyament, per exemple, d´una carn. Això sí, en el terreny del maridatge gastronòmic la carxofa no és massa amiga del vi. Podem provar-la amb la cervesa que més ens agradi. De totes maneres, cal no oblidar mai el gust personal que, al meu entendre, ha d´estar per damunt de teories i consells massa generals.
Màrius Fuertes i Mateu
Font foto: flickr
| Tweet |
RSS - Posts