El producte destacat d’aquest mes és la mel, i concretament, la Mel de romaní de Mel d’en Pere, d’Osona, una mel de producció limitada, elaborada sense barreges ni additius, tenint cura dels eixams , conscients de la relació directa entre la qualitat de la mel i el respecte per les abelles i el medi ambient.
Si la voleu tastar, aquest mes us n’ oferim un descompte del 10% al nostre web.
I si voleu conèixer les propietats nutricionals de la mel, les seves varietats, etc, llegiu aquest article molt interessant sobre la mel, que ens ha escrit en Màrius Fuertes.
La mel
“La mel ha gaudit històricament de gran pes no només en la cultura alimentària, sinó també en aspectes sanitaris, atorgant-li en algunes cultures la propietat plena de ser el remei per a tots els mals. Les abelles la produeixen per alimentar les larves i garantir la pròpia supervivència durant l´hivern. Ho fan diluint el nèctar de les flors amb la seva saliva i modificant els sucres amb l´acció d´uns enzims.
Quan parlem d´una mel monofloral ho fem de la que està produïda a partir del nèctar d´una única flor, que pot ser de farigola, romaní, castanyer, eucaliptus, taronger o acàcia, entre altres. La multifloral o de milflors prové del nèctar de diferents espècies florals en proporcions variades.
Si la conservem en pots ben tancats a recés de la humitat, la llum i les temperatures altes, se´ns conservarà en bon estat durant molt temps.
Aspectes nutricionals.
Des del punt de vista biològic la mel és un producte complex. La seva composició nutricional depèn en bona mesura d´aspectes com ara la zona d´origen, les espècies florals, etc. Es tracta d´un aliment altament energètic, les tres quartes parts del qual són sucres. La resta és aigua en aproximadament un 18%, sals minerals i vitamines bàsicament del brup B, tot i que també conté les liposolubles A, d i E.
Substituir el sucre per la mel no és una mala opció ja que aporta menys calories, te més riquesa nutricional i presenta efectes antisèptics i cicatritzants. Durant els mesos d´hivern és bo tenir-ne sempre perquè suavitza la gola i ajuda a calmar els atacs de tos. Cal dir que està desaconsellada en infants de menys de dos anys degut a que el seu tracte gastrointestinal mancat d´acidesa podría afavorir efectes indesitjables.
Gastronomia.
Color, aroma i sabor de la mel depenen dels tipus de flos de la que prové i de l´edat del producte. El color pot anar des d´una pal.lidesa gairebé incolora fins al marró ben cobert. Pel que fa a la consistència el nivell de fluïdesa també pot variar fins a grans espessors i cristal.litzacions. L´aroma i el sabor aniran lligats clarament al tipus de flor, al clima i a la zona de producció.
És aconsellable consumir la mel sense pasteuritzar perquè així conserva les seves propietats, tant nutricionals com sensorials. Amb la pasteurització s´evita la cristal.lització però cal dir que aquest fenomen no representa cap problema, ja que només afecta l´aspecte conservant íntegrament totes les seves característiques.
Presa amb el café, la llet o el suc de taronja és una bona manera també per incorporar nous sabors a la dieta. Mesclada amb sobrassada pot semblar massa atrevit per qui no ho hagi provat però del tot recomanable pels que ja en són partidaris. I simplement sola, deixant que s´esgoti a la boca, o damunt d´una senzilla mitja llesca torrada de pa de pagès es converteix en una autèntica llaminadura”.
Màrius Fuertes Mateu
| Tweet |
Etiquetes: mel d'en pere, mel de romaní
RSS - Posts