Una coloració externa entre blavosa i grisosa que el fa pràcticament invisible pels depredadors és la causa de la denominació genèrica d´aquest tipus de peix, abundant a les aigües dels Països Catalans i altament preuat per les seves propietats de benefici nutricional.
La diferència més significativa entre el peix blau i el peix blanc és el contingut en greix, clarament superior en el primer. Mentre el peix blanc aporta greixos en un percentatge inferior al 4-5%, el blau arriba a disposar-ne en alguns casos fins a l´11%. La quantitat de greixos varia segons l´època de l´any, trobant-se en el nivell més elevat durant els mesos d´estiu, des del juny fins ben bé el setembre. Cal indicar que aquest alt contingut de greix fa el peix blau especialment saborós.
La Generalitat de Catalunya estableix la possibilitat d´atorgar la Marca Q a diverses espècies de peix blau, en concret la sardina, el verat, el seitó,el bis, la boga i el sorell.
Aspectes nutricionals
El peix blau és una bona font de proteïnes i greixos insaturats de gran benefici a nivell nutricional, especialment omega-3. Aquests àcids grassos ajuden a reduir els nivells de triglicèrids a la sang i la pressió arterial, participant en la millora de la salut cardiovascular.
Pel que fa a micronutrients aquest tipus de peix conté diversos minerals (ferro, fòsfor, iode, calci i magnesi), així com vitamines A, B12 i D. Aquesta darrera és d´especial importància per la seva participació en la fixació del calci als ossos i el seu paper protector a nivell immunitari.
Incorporar el peix blau a la dieta un mínim de dues vegades per setmana és del tot recomanable.
Gastronomia
Els peixos blaus més habituals a la cuina de casa nostra són el verat, la sardina, la tonyina i el seitó. Un cop cuits presenten una carn més fosca que la del peix blanc, de textura una mica menys fina i sabor més intens.
Es poden preparar a la planxa, bullits, al forn, a la brasa, en escabetx, lleugerament enfarinats i fregits, arrebossats,… Sense oblidar que, a banda de constituir fantàstics segons plats també poden formar part d´un arròs o una pasta. El seitó curat i conservat en salaó es converteix en la preuada anxova que es manté d´un any per altre i és un bon aperitiu, un acompanyament per la verdura o els llegums bullits i un gran element per posar al damunt d´una llesca de pa amb tomàquet, sempre amanida amb oli d´oliva extra verge.
Màrius Fuertes i Mateu
Font foto: Flickr
| Tweet |
Etiquetes: gastronomia
RSS - Posts